SOS RACISME, SOS DIFAMACIÓ
Alfons Quintà, 3/07/03
D ivendres passat vaig tenir la sorpresa de veure, per primera vegada, publicat en aquest diari, el que considero un escrit amb voluntat difamatòria, així com coses encara pitjors. Era signat pel portaveu de l'organització anomenada SOS Racisme. Feia al·lusió al meu Encenall del passat dia 10, SOS Racisme, la veritat, si bé no es referia a cap de les moltes dades concretes del meu article.
Si els dos articles haguessin estat publicats de costat potser no tindria sentit tornar sobre el tema. El problema és que algú pot haver llegit només la pretesa rèplica. A aquells a qui pugui interessar, els agrairé la lectura dels dos articles, el meu i el que pretén difamar-me. Han de ser a Internet: www.avui.com.
Vegem difamacions clares: "Alfons Quintà està esdevenint un mestre en aquest art de la mentida", "els infectes arguments del presumpte periodista", "no podem evitar pensar en els motius que condueixen el Sr. Quintà a fer sortir a la llum els seus vells i desgastats fantasmes, precisament en un moment en què el Partit Popular està plantejant un enduriment ferotge de la llei d'estrangeria [...], ¿al servei de quina ideologia política treballa aquest columnista?", i finalment se m'acusa de "mentir a la ciutadania de Catalunya".
Usava el vell mètode d'imputar-me haver formulat acusacions que no he efectuat mai. Per exemple, "connexions mafioses". Quant a les meves "entranyables coincidències" (amb el PP), ho considero prosa humorística. A les hemeroteques i en arxius hi ha els més de cinc mil articles que he signat. Els primers van ser clandestins i en ciclostil. En quina línia de quin article he fet mai elogi del PP?
També deixo de banda l'anàlisi jurídica, ben fàcil, a la llum del concepte d'injúries, de la lesió al meu honor i credibilitat professional, les coaccions inherents a voler forçar-me que vagi a veure'ls (altrament exposaran la "ideologia política" per a la qual diuen que treballo) i la falsedat que és afirmar que s'havien volgut entrevistar amb mi i jo m'hi havia refusat. No els conec i ara no els vull conèixer. Si es falseja el que he escrit, què no podria fer-se amb el que digués.
El to de SOS Racisme no es dóna en el buit. El tema de l'Iraq, l'antiglobalització de la trencadissa i la incapacitat de l'esquerra i la dreta estatistes d'admetre evolucions evidents, creen un marc que porta el retorn a la pitjor violència verbal. Una violència que no s'ha de permetre, com, per desgràcia, va passar als anys 20 i 30. No voldré, ni podria, usar el to de SOS Racisme, però en dies successius precisaré els fets.
12:54:42 PM 
|
|
