miércoles, 09 de julio de 2003

SOS RACISME I 'EL FET IDENTITARI' CATALÀ Alfons Quintà, 09/07/03 E l passat 10 de juny exposava aquí com l'organització francesa SOS Racisme ha estat intervinguda judicialment, en fer fallida. Afegia que era denunciada en l'informe del Tribunal de Comptes de l'Estat francès, per haver rebut una gran subvenció sortida dels fons secrets de l'Estat francès, en període de govern socialista. Aquella organització té com pare François Mitterrand, qui va usar per crear-la trotskistes integrats en el socialisme francès. Després es va estendre a uns pocs llocs, entre ells Catalunya. Va ser per l'acció de la seva Comissió Internacional, així com de Jean Louis Bianco, secretari general de la Presidència de la República del 1983 al 1991 (ara és president de l'Institut François Mitterrand) i de Jacques Attali, conseller especial de Mitterrand a l'Elisi del 1981 al 1991. A casa nostra SOS Racisme té unes posicions polítiques que no estan gens en contradicció amb el pitjor jacobinisme francès. Són fidels al que va encarnar sempre Mitterrand. En l'Encenall esmentat escrivia que "hi ha una gran i immoral tradició jacobina d'acusar el nacionalisme liberal i democràtic de racista". Bretons, corsos, alsacians, bascos i catalans del nord ho saben a la perfecció i ho pateixen. Vegem una dada concreta del SOS Racisme d'aquí. En un seu comunicat, difós per l'agència Europa Press el passat 15 de maig, exposa que "exigirà als responsables polítics" (que visitin una seva festa) "la firma d'un document" on "rebutgin el tracte polític i mediàtic de la immigració com un problema, denunciïn la utilització partidista i demagògica, i abandonin els discursos que exploten el fet identitari". Agrega l'agència que "també reclama als polítics que rebutgin els discursos que exploten el fet identitari". (Qui ho fa?) S'entén el que significa l'exigència (sic) de l'abandó reclamat en la darrera part de la seva barroera frase. Introdueix un vocabulari relativament nou aquí, però molt usat a França, des del jacobinisme integral, en contra de les reivindicacions de les nacions minoritzades per l'estatisme jacobí. Per tant, no és res nou, ni original, ni que cap connacional de Catalunya Nord no sigui capaç d'identificar a l'instant. També és perfectament homologable amb les injustes i immorals acusacions de pretès racisme formulades contra el nacionalisme democràtic basc pel pitjor ultraespanyolisme, compartit i emparat pel PP, partit amb el qual, sense por de fer riure, SOS Racisme m'acusa d'estar en comunió. No els ve d'un pam, en això ni en més coses. 1:37:34 PM    comment []

JOSEP PLA, UNAMUNO I SOS RACISME Alfons Quintà, 8/07/03 E n el seu llibre Madrid, l'adveniment de la República, editat el 1933, Josep Pla explica com es va trobar a Madrid Miguel de Unamuno, poc després del canvi de règim. Estava molt preocupat, malgrat ser llavors republicà. Aviat Pla en va saber la raó: li havien robat la cartera en un tramvia. Com tantes vegades passa, una visió microeconòmica en determina una altra de macroeconòmica. És humà i és lògic. Com ho és que persones que treballen o viuen o bé aspiren a una carrera política a partir de la seva vinculació a organitzacions subvencionades estiguin interessades en aquella relació. Com en el cas d'Unamuno, raons concretes i directes poden afectar o complementar les ideologies. Són organitzacions sovint controlades des de partits o des d'opcions polítiques, com exposava ahir, precisant la digna excepció de Greenpeace. En el cas de França aquestes entitats (750.000 l'any 2000) donaven llavors feina a 1.274.000 persones, xifra que representava el 4,5 per cent de la població activa, una barbaritat. Si es té en compte els familiars directes, afecta uns tres milions de vots. A França el seu pressupost total, l'any 2000, era de 5,8 bilions de pessetes, és a dir 35.331 milions d'euros. Le Monde del 3 i 4 de desembre del 2000 (d'on trec les dades) informava que un seixanta per cent d'aquesta fabulosa quantitat provenia de fons públics. Però, de fet, ha de ser molt més, perquè no precisava els ingressos que, sens dubte, reben per feines (reals o no tant) que poden efectuar gràcies a les administracions, o més aviat els polítics concrets que les emparen, i, per descomptat, les usen com a protecció i pel control social i ideològic. Anant al cas de l'organització aquí de SOS Racisme, un seu document públic, sense data, exposa que el 29,69 per cent dels seus ingressos (que el document no quantifica) "prové de subvencions públiques", mentre que un 5,5 per cent "prové de quotes de socis i donatius". De la resta (un 64,81 per cent) afirma que són "ingressos generats per la pròpia associació (serveis)". La paraula serveis és seva. Costa imaginar que siguin serveis donats a empreses privades. És, per definició, una organització que es mou en el terreny públic català i amb diners públics. Si sumessin les subvencions directes als "serveis", lògicament i en tot cas molt majoritàriament públics, el 94,5 per cent dels ingressos arribarien a ser d'origen públic. O sigui que hi ha tot el dret del món a considerar quina és la seva política pública, concreta i provada. Sembla que valdrà la pena fer-ho. 1:36:24 PM    comment []