CÒRSEGA I SOS RACISME
Alfons Quintà, 11/07/03
E l darrer cap de setmana, a Còrsega ha passat el pitjor que podia succeir. Caldrà parlar-ne àmpliament. En tot cas, ara està ben aturat tot el molt tímid intent de desconcentració (però dit de descentralització) de l'Estat francès. Havia de començar allí i era recolzat de veritat pel primer ministre francès i el ministre de l'Interior. Chirac ha fet tot el possible per minar-lo. El sol fet de demanar el vot a favor com ho va fer ja va causar l'efecte contrari. Ell havia de saber-ho.
El drama cors ha anat de malament a pitjor. És la nació capdavantera en la lluita contra l'opressió nacional en aquell Estat -com Euskadi ho és, i Catalunya ho va ser, a l'Estat espanyol-, cosa que fa que rebi bufetades jacobines amb especial malignitat.
En aquesta col·laboració, el passat 29 de març, posava en relleu una grollera clatellada jacobina particularment indignant. Consistia en l'absolució definitiva de l'autor d'un article on es proferien els insults de base racial contra els corsos. En vaig reproduir alguns. Mostraven fins a quin punt racisme i jacobinisme van de la mà.
França, en efecte, és l'Estat amb més proporció de racistes de tot Europa. Ho és un seixanta-nou per cent de la seva població, segons les seves pròpies estadístiques (vegi's Le Monde i Le Figaro datats del 16 de març del 2000).
En el cas dels insults racistes contra els corsos, l'acció judicial en contra va ser duta a terme per l'associació corsa Ava Basta (Ara Prou, en cors). SOS Racisme, pretesa associació antiracista, que llavors no estava encara en fallida judicial, se'n va rentar les mans. Hauria sorprès el contrari: s'ha de ser fidel al pare, el jacobí integral François Mitterrand, a qui el nacionalisme cors posava malalt.
SOS Racisme acaba, a més, de ser objecte d'una escissió per part de nou delegacions, entre elles les de Marsella, Montpeller, Nimes, Reims, Niça i Estrasburg. L'acusen de ser el "jardí d'infància oficial" ("pouponnière officielle") del Partit Socialista Francès i d'una total manca de democràcia interna. "Si SOS Racisme -escriuen els escindits- hagués estat reformable des de l'interior, ens hi hauríem quedat. Només les democràcies són reformables".
Aquí SOS Racisme manté la mateixa nefasta coherència, en prendre posició contra el que en diu "el fet identitari", és a dir el fet nacional català. Això porta a un altre tema: saber si s'ha de subvencionar, com fan institucions catalanes de domini socialista, amb diner públic organitzacions d'aquesta naturalesa, perfectament clara.
11:09:24 AM 
|
|
