lunes, 14 de julio de 2003

ONGs, ONU, SOS RACISME I JOAN CLOS Alfons Quintà, 14/07/03 E l passat 25 de juny les Nacions Unides van fer públic un informe demolidor per a les anomenades ONGs. Fa dies que el tinc. He esperat a parlar-ne perquè estava dedicat precisament a exposar la insolent manera d'obrar, a casa nostra i a França, de SOS Racisme. Aquell informe mereix ser comentat més d'una vegada. Pot aclarir moltes barbaritats i l'actitud concreta en aquest tema de l'alcalde de Barcelona, l'ultradarwinià Joan Clos. Avui només em referiré a l'editorial que, basant-se en aquell informe de l'ONU, va publicar el passat 26 de juny el prestigiós diari britànic Financial Times, liberal i progressista. En les dues darreres eleccions va recomanar votar laborista. Defineix les ONGs com "una indústria de mil milions de dòlars, ferotgement competitiva, conscient de la seva pròpia marca de fàbrica, que usa la tecnologia global de comunicacions, la manipulació dels mitjans de comunicació i un màrqueting d'alta potència per imposar la seva agenda a persones i polítics, arreu del món". "L'estudi (de les Nacions Unides) -afegeix el prestigiós diari- troba que moltes (ONGs) rendeixen menys comptes i són menys transparents que les empreses que presumeixen de jutjar". "Moltes ONGs -prossegueix l'editorial- estan reclamant a les nacions pobres no obrir el seus mercats, en ocasió de les negociacions sobre comerç iniciades a Doha. Aquest consell, ofert en nom de la justícia comercial, és exactament el contrari (de la justícia comercial). Beneficia només a productors cobdiciosos i ineficients, que s'aprofiten del proteccionisme comercial, a expenses del benestar dels seus conciutadans. Es tracta d'una curiosa prioritat per part dels que fan campanya dient que es preocupen pel desenvolupament". "Molts dels temes als quals les ONGs s'estan agafant avui -diu també l'editorial- són molt més complexos i no poden ser ficats dins píndoles, en eslògans simplistes, que convencin els que els recolzen de deixar anar diners". A França i a Catalunya és cabdal la subvenció de base política. Hi ha una manipulació directa des de les administracions que les subvencionen, mentre que molts dels actors procedeixen del fracassat comunisme. Mentre hi hagi simplistes com l'inefable Joan Clos l'aixeta pública sempre rajarà. Això no és un bé, ni cap progrés, ni cap modernitat, sinó una gran regressió que és prioritari exposar. 5:47:33 PM    comment []

NARCÍS SERRA I EL RACISME Alfons Quintà, 12/07/03 E l meu vell amic, des de fa més de trenta anys, Narcís Serra va ser un bon ministre de Defensa. ¿Com valorar-ho? És ben senzill: quan va deixar el càrrec, els militars espanyol estaven més i millor sotmesos al poder civil i constitucional que quan hi va arribar. Tinc amics militars jubilats. Sense ni una excepció, van ser dirigents de l'admirable Unió Militar Democràtica (UMD), amb la qual vaig col·laborar en temps dolents. Accepten la meva valoració. Què va fer el ministre de Defensa Narcís Serra? En primer lloc, com diria la meva àvia, va tenir mà esquerra, expressió que no té res a veure amb la política. Va tenir ciència i paciència per anar neutralitzant unes idees i unes actituds, tot afavorint-ne unes altres. Si hagués anat al seu ministeri com el general Pavia va anar a cavall a les Corts, hauria fracassat, per desgràcia per a tots els que preferim la pau i el debat a les guerres civils. Impedir un nou intent de cop d'Estat, com va ser el 23-F (de fet en van ser dos) era prioritari, però enfrontar-s'hi primitivament hauria estat provocar-ne un altre. A França ha passat això mateix en el tema del racisme, inherent a l'extermini jacobí de la diversitat nacional interna i al seu sagnant colonialisme. Aquí hi ha el cas del racista Ernest Renan (1823-1892), gran referent del concepte d'Estat nació, sorgit amb la Revolució Francesa, i pare espiritual de l'encara més sinistre Charles Maurras (1868-1952) fundador i dirigent de la criminal Acció Francesa. Ni cal dir que el responsable del naixement de SOS Racisme, François Mitterrand, va beure en la mateixa font i mai va renegar de Renan. Precisament SOS Racisme es va crear per llançar fum que tapés el binomi jacobinisme-racisme, perfectament estudiat, però, ai las, rarament exposat en un país de cultura subvencionada com França. Tanmateix, les coses són com són, es digui o no, s'amagui o no. Així, en el número del 29 de maig passat, el setmanari francès L'Express, en un comentari signat per Eric Conan, afirma que "l'eslògan inventat per SOS Racisme Jueus igual a immigrats (juifs=immigrés) s'ha girat en contra dels francesos jueus". Conan no és l'únic que usa aquest raonament contra SOS Racisme, acusat d'haver atiat, de fet, amb estridències demagògiques, un foc racista que cal apagar arreu. Narcís Serra va saber fer bé la seva feina; ells, no. Tanmateix, a França anar contra un racisme molt estès és més difícil que enlloc. Rebre lliçons sobre res d'organitzacions arribades aquí des d'allí resulta paradoxal. Però això és el que es dóna, gràcies a les subvencions, ai las, de l'ultradarwinià Joan Clos. Una altra gran paradoxa. 5:46:32 PM    comment []

COMUNISME I IRREALISME (9) Mentides, estadístiques i veritat Alfons Quintà, 12/07/03 "La globalització ha estat manifestament favorable als pobres", diu el professor Bhalla E l passat 26 de juny les Nacions Unides van demanar als països rics que suprimissin unilateralment els subsidis a les exportacions de productes agrícoles i que posessin fi a la seva política de dumping respecte a la venda d'aquells productes en els mercats dels països en vies de desenvolupament. El dumping consisteix a vendre en mercats exteriors a un preu inferior al de mercat i de vegades fins i tot inferior al preu de producció, tant en el mercat exportador i com en l'importador. Tanmateix, aquella crida va passar força inadvertida. En canvi, quan les Nacions Unides, o qui sigui, denuncien l'estancament econòmic en els països subdesenvolupats sol haver-hi un missatge subliminal que vol fer creure que el desenvolupament en els països rics és el culpable d'aquell endarreriment. Llavors, els antiglobalització intenten reprendre la visió de l'imperialisme -errada des del seu origen- que Lenin va voler imposar. Es vol assimilar globalització a una visió falsa, com he exposat tantes vegades, de l'imperialisme i del colonialisme. Com que no tenen arguments usen el marxisme leninisme de sempre, amanint-lo d'altres utopies. El maximalisme està assegurat, així com l'irrealisme i la inoperància. Volen fer oblidar que en el món desenvolupat i en el que per desgràcia encara no ho està, el comunisme ha estat i és sinònim de misèria. És una barbaritat pretendre fer creure que per resoldre el problema del creixement econòmic, i de la malignitat inherent en els grans desequilibris mundials, cal la trencadissa social en els països desenvolupats. A aquests se'ls vol presentar com l'arrel de tots els mals. Cal, per exemple, incrementar l'accés als productes farmacèutics contra la sida. Es fa i s'ha de fer molt més. Però sense economies avançades aquells productes no existirien. Per descomptat, tampoc no s'haurien creat a l'URSS. Negant el que és evident, els galifardeus de la trencadissa arriben a follies monumentals. Per exemple, en les darreres manifestacions antiglobalització hi havia un munt de pancartes dient "Estats Units i Gran Bretanya fora de l'Orient Mitjà". O sigui que si palestins i israelians es maten és perquè aquests països els inciten a fer-ho, no pas per raons específiques. La seva imaginació equival a la seva aptitud per mentir. Les visions assenyades a Catalunya es fan passar desapercebudes. L'imaginari antiglobalització té millor premsa, per dir-ho usant una fórmula que, en aquest cas, cal prendre en el seu sentit literal. LLIBERTAT D'EMPRESA PER ALS POBRES Quantes persones deuen haver llegit el que va afirmar Tony Blair en una seva conferència a la Universitat de College Station? Quants ho hauran reprès? Per comptar-los, poden sobrar els dits d'una sola mà. "El que els pobres necessiten -va dir Blair- no és menys globalització, sinó més. La seva injustícia no és la globalització, sinó ser-ne exclosos. La llibertat d'empresa no és el seu enemic. De fet, és el seu amic. En totes les àrees veiem una comunitat internacional integrada, compartint els mateixos valors, treballant vers el mateix objectiu". També el Renaixement va ser un gran progrés, però no va servir per evitar, uns segles més tard, la barbàrie de la Revolució Francesa. El mateix es pot dir dels processos constitucionals del segle XIX. Però a curt termini van generar el legitimisme (a casa nostra dit carlisme) i no van servir, en el segle següent, per parar els peus als totalitarismes comunista i feixista. La globalització tampoc és l'ungüent de la serp, que en només ser aplicat cura tots els mals. En canvi, el que sí que hauria de ser clar és que el seu antagonista -l'estatisme, i les seves exageracions totalitàries- és el pitjor dels mals del present. Ho han estat i no han canviat de naturalesa. Vegem ara com es pot mostrar amb dades i amb relació al món subdesenvolupat que Tony Blair té raó i que, en efecte, el pitjor mal arreu és quedar fora de la globalització. Això darrer, ai las, és el que volen els tirans assassins com el comunista Robert Mugabe, a Zimbabwe, paradigma de l'exclusió africana respecte a la globalització. És la base dels seus mals. En un llibre molt tècnic i farcit d'estadístiques (Imaginem que no hi ha país: pobresa, desigualtat i creixement en l'era de la globalització, editat per l'Institut d'Economia Internacional, Washington, 2002), Surjit S. Bahlla, antic professor de la Facultat d'Economia de Delhi, ho exposa de manera molt elaborada i professional. Aconsello la seva lectura (es pot comprar a amazon.co.uk) si es té un cert coneixement d'economia. Surjit S. Bahlla escriu: "D'acord amb una senzilla mesura del creixement econòmic en favor del pobres -comparant el creixement del consum dels pobres amb el creixement del consum dels no-pobres- les persones pobres del món subdesenvolupat (definides com la part de la població que era pobra el 1980, aproximadament el 45 per cent inferior dels de menor consum) han gaudit d'un creixement molt més alt que no pas els que no són pobres (per cada 10 per cent d'increment en consum dels que no són pobres, els pobres han incrementat el seu consum en un 18 per cent)." La cita és de la pàgina 206, i el professor Bahlla hi afegeix: "Cal ben poca evidència addicional per suggerir que la globalització ha estat manifestament favorable als pobres. En el sentit causal, la globalització ha fet possible, per al món en vies de desenvolupament, competir (i de vegades superar la competició) amb el món industrialitzat, en el marc del mercat global". Lamento l'ús de llenguatge econòmic feixuc, malgrat que he passat una bona estona cercant frases poc complexes. Tothom entendrà que temes tan complicats, com són la creació de riquesa i la seva distribució, no es poden exposar de manera simple. La simplicitat, en canvi, caracteritza les immenses mentides de la gentalla de l'antiglobalització de la trencadissa. És una característica consubstancial a tots els totalitarismes i a totes les demagògies populistes. Tenen els avantatges aparents de què gaudeix el medicinaire o remeier (o curandero, mot que també trobo en el diccionari) respecte del metge. Tanmateix, és desaconsellable preferir el primer respecte del segon. Els antiglobalització i assimilats usen la simplicitat i la demagògia no pas en un terreny, sinó en tots. El que no ha canviat és el vell mètode comunista d'autodefinir-se com el bé absolut i automàticament atribuir tots els mals també absoluts (o el que els passi pel cap: fa poc SOS Racisme em va imputar servir al PP) amb una alegria que deixa bocabadat. Usen imatges falses i prefabricades. Així, si es parla d'una multinacional, que potser ha trobat mil remeis per a autèntics mals de la humanitat i potser està a punt de fer fallida, apareix la imatge d'un ens maligne. En canvi, per exemple, Greenpeace (que és incomparablement millor que la minúscula SOS Racisme, atès que Greenpeace no accepta diner públic) passa per ser una organització de modestos i generosos joves. No entro a mesurar la generositat dels altres, encara que SOS Racisme negui la meva. Però haig de dir que Greenpeace també té interessos específics, com tota entitat amb un pressupost anual de 500 milions d'euros, mil dues-centes persones en nòmina i una flota de vaixells i helicòpters. Són interessos lícits, com els de la Bayer, o els de Coca-Cola. Per això mateix, el que diguin ha de ser considerat com el criteri d'una part, no pas com a sentències de jutges d'un tribunal celestial, o com les divinitzades resolucions del buró polític del partit, en les dictadures comunistes. Posats a cercar imparcialitat i rigor científic prefereixo dues acadèmies científiques franceses, la de Ciències i la de Medicina i Farmàcia. El desembre passat, ambdues es van declarar en favor de la introducció de plantes transgèniques. Afirmaven que "els transgènics creen una molt favorable perspectiva per a l'alimentació". Una posició ja adoptada des del 1998 pel Comitè Científic de la Unió Europea, sense que aquesta obrés en conseqüència, sota pressió de França, l'Estat de l'agricultura subvencionada i del vot rural captiu. El novembre passat un comitè d'experts, reunit a Dublín, precisava molt bé el tema. Concloïa que "Avui, el problema primari de prop de 800 milions de persones crònicament mal nodrides és l'accés a aliments, no la producció global d'aliments". Però els antiglobalitzadors no necessiten reflexionar. Ho exposa el gran assagista liberal francès Guy Sorman: "Com els bolxevics d'ahir, els nostres (José) Bové del dia no cerquen ni el bé de la humanitat, ni la veritat. Per tots els mitjans, comprès el de la violència, intenten imposar-nos la seva autoritat i la seva concepció del món". Sempre coincideixo amb Sorman, però crec que en la part final de la seva frase és massa generós. Molts xitxarel·los de l'antiglobalització no tenen cap concepció del món. Han trobat feina en organitzacions subvencionades per poders demagogs, estatistes i immobilistes. Pot ser un mitjà per viure i per canalitzar ambició de poder. CABÒRIES QUE FAN NOSA Un ens de domini socialista o jacobí, amb el seu denominador comú de l'estatisme, ha de preferir subvencionar cabòries que fan nosa a l'aparició i enfortiment del pensament lliure. No hi ha cap mena de perill que l'Ajuntament de Barcelona o la federació del PSOE de Madrid subvencionin el magnífic llibre del catedràtic emèrit de dret administratiu Alejandro Nieto Corrupción en la España democrática (Ariel, Barcelona, 1997). Qui afirmi, com Nieto, i jo hi coincideixo, que nou de cada deu decisions urbanístiques estan afectades per la corrupció no pot aspirar, per descomptat, a ser subvencionat. Dir-ho equival a prendre una opció. Cal, com fa el professor Nieto, parlar de la corrupció en el món democràtic (i el que no ho és tant, com Rússia), sense oblidar la immensa corrupció africana. Aquesta, pel que fa a França i les seves antigues colònies, és fomentada per xarxes de l'antiga metròpoli, que se'n beneficien de ple. Cal no oblidar tampoc les follies conceptuals i pràctiques d'un sistema dit de protecció social europeu, pensat, en molt primer terme, per a la protecció de l'immobilisme estatista. 5:44:16 PM    comment []